És útil l’assegurança de comunitat?

Haig d’assegurar continent en la meva pòlissa de la llar si ja ho tinc inclòs a l’assegurança de l’edifici de la comunitat?

Rotundament SÍ, i ho expliquem. Suposem dos escenaris per demostrar la necessitat d’aquest.

Escenari 1: Si cada habitatge o local d’un edifici té una pòlissa particular amb el continent (*) assegurat correctament, la pòlissa de la comunitat sobra o no fa falta. És pagar més per res. La pòlissa de l’edifici no ens aporta cap valor.

Nota (*): En l’argot assegurador, el “continent” d’un edifici és el conjunt d’elements que formen les parts fixes d’un immoble com són les fonamentacions, estructures, teulades, finestres, instal·lació elèctrica, aigua, gas o aire condicionat, sòls, tanques perimetrals, piscines i altres elements fixos d’un habitatge, edifici, empresa o similar. Podríem assimilar-ho al fet que el “continent” és allò que ha construït un constructor.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Escenari 2: Si un edifici té una pòlissa d’assegurances comunitària que té correctament assegurat el continent; Sí que és estrictament necessari tenir una pòlissa particular que cobreixi una altra vegada el continent. La raó és que l’assegurança de la comunitat no té totes les cobertures que té la particular i hi ha moltes garanties que són molt recomanables. Per tant, la pòlissa de l’edifici manca del valor que ens aporta la privativa (**).

Nota (**): Si som propietaris d’un edifici de 3 plantes, amb 4 habitatges per planta, un local comercial a la planta baixa i diverses places d’aparcament subterrànies, el que farem és una única assegurança comunitària que ho asseguri tot en comptes de contractar 12 assegurances privades per a cadascun dels habitatges, un per al local i d’altres para cadascuna de les places d’aparcament. En l’argot assegurador s’entén com a “pòlissa o contracte d’assegurança privatiu o particular” aquell que protegeix una edificació on només existeix un habitatge o empresa. Es tracta d’assegurances que només serveixen per assegurar una única unitat registral o cadastral. Per contra, un “contracte o pòlissa d’assegurança comunitari” és aquell que protegeix un únic edifici format per diversos locals o habitatges on existeixen diverses unitats registrals o cadastrals. Per tant, el contracte “comunitari” assegura dos o més unitats registrals o cadastrals integrades en un mateix edifici. Si volem assegurar un xalet, sempre ho farem amb una “pòlissa privativa”, mai amb una “comunitària”.

Per no tenir problemes, és estrictament necessari tenir una pòlissa de continent privat i no és necessari tenir una pòlissa d’assegurança comunitària. Les assegurances comunitàries són totalment prescindibles o no serveixen per res si tens una pòlissa privativa de la teva llar que cobreixi bé el continent.

A més, és molt recomanable tenir pòlisses privatives que cobreixin el continent, ja que les asseguradores vinculen garanties de responsabilitat civil amb el capital assegurat (***) del continent. Pel que, amb una assegurança de comunitat, a més d’estar desemparat el teu continent en certes cobertures, pot ser que estigui desemparada part de la teva responsabilitat civil o la de la teva família.

Nota (***): Si tinc una casa que costaria 200.000€ reconstruir-la en cas que vingués un Tsunami i la destruís per complet, el “capital o summa” que has d’assegurar són 200.000€. Si tinc un telèfon mòbil el preu del qual és de 300€, el “capital assegurat” són 300€. En l’argot assegurador, “capital assegurat” o “summa assegurada” és el valor estimat de reposició d’allò que s’assegura.

En el cas dels habitatges, cal no confondre el “capital, suma o valor assegurat” amb el “valor de mercat”. Un mateix habitatge situat en una zona de gran luxe de Barcelona no té el mateix preu que si, exactament aquest mateix habitatge, es troba en un barri molt modest de la mateixa ciutat. El preu de construcció podria ser el mateix en tots dos casos (200.000 €), però el preu de mercat pot ser en el primer cas d’1.500.000 € i en el segon cas 120.000 €. El preu de mercat el posa el mercat. El preu de construcció és el mateix en tots dos casos. Això succeeix a causa del fet que per a la zona de gran luxe hi haurà 10 milions de persones que volen comprar aquest habitatge i en el cas del pis de la zona modesta només hi haurà 500 persones. Per això, sent el mateix preu de construcció, el “valor de mercat” de l’un i l’altre són tan dispars. Les asseguradores paguen el preu de reconstrucció, i només ha d’assegurar-se el preu de mercat en casos molt especials.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Llavors, per què existeixen les pòlisses de la comunitat?

Les pòlisses d’edificis-comunitats es van “inventar” perquè els propietaris d’edificis sencers poguessin assegurar tots els habitatges en un sol contracte. D’aquesta manera s’estalviaven formalitzar un contracte d’assegurances per separat per a cadascuna dels habitatges. Si tot l’edifici era d’un únic propietari, amb un sol contracte s’assegurava tot.

Per què s’asseguren edificis de multipropietat amb pòlisses comunitàries quan no és necessari? Per diverses raons:

  1. Benefici per a l’asseguradora: Perquè encara que es comercialitzen malament, a les asseguradores ja els va bé perquè venen més pòlisses i així obtenen més beneficis.
  2. Benefici per al mediador de la pòlissa: Perquè els mediadors d’assegurances tenen una comissió més d’una pòlissa que, en cas de no tenir-la, no la ingressarien.
  3. Benefici per a l’administrador de la finca: Perquè per als administradors de finques és més senzill i menys treball tenir una pòlissa comunitària que suporti les despeses derivades d’alguns sinistres que succeeixen en la comunitat, que no molestar i repartir equitativament als propietaris de l’edifici, fent un repartiment proporcional de la derrama que comporta la despesa derivada del sinistre (****), perquè aquests recobrin l’import a cadascuna de les seves pòlisses privades de la llar.

Nota (****): Una derrama és un repartiment d’una despesa eventual o extraordinària que es produeix en una comunitat de propietaris. Si cal reparar la façana per vella, canviar la instal·lació elèctrica o d’aigua de l’edifici, instal·lar un ascensor, etcètera, suposarà que tots els copropietaris de l’immoble haurem de pagar aquesta quantitat extra de manera proporcional al nostre índex de copropietat. Si una persona posseeix la meitat de l’edifici, haurà d’assumir la meitat de la despesa total, i la resta haurem de participar proporcionalment al nostre coeficient. Quan hi ha una despesa derivada d’un sinistre per aigua, per incendi o el que sigui en una comunitat succeeix el mateix. Cada segur privat ha de pagar el que li correspon al seu propietari per la derrama que ha hagut d’assumir.

Finalment, l’únic que surt perdent és l’assegurat o copropietaris de l’edifici. Com la gent no entén molt d’assegurances, no protesten i veuen perfectament normal i habitual tenir una assegurança de la comunitat, encara que la seva assegurança particular cobreixi perfectament la seva part proporcional de la comunitat.

 

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *