libro gafas artículos de interés blog seguros

Què és la “lletra petita” en les assegurances? Clàusules que delimiten el risc i clàusules que limiten els drets de l’assegurat

L’altre dia va ploure a bots i barrals. Va entrar aigua pel sostre perquè la canonada de desguàs no va ser capaç d’engolir tota l’aigua recollida per la coberta. La meva empresa va quedar totalment anegada. Van quedar danyats mobles de l’oficina, ordinadors, 15 telers i moltíssimes existències. Entre la reparació de les màquines i les existències (teixits de cotó), l’incident em va costar més de 700.000 €.

Va venir el pèrit i em va dir que el sinistre no quedava cobert perquè la intensitat de precipitació no va superar una quantitat establerta en el contracte de l’assegurança. Concretament no va passar els 40 litres per metre quadrat l’hora. Em van venir ganes d’escanyar-lo. La meva decepció amb l’assegurança va ser majúscula. Maleïda lletra petita! Les assegurances es busquen qualsevol excusa perquè no volen pagar mai!

El contracte

El contracte de l’assegurança és un document on vénen recollits una sèrie de pactes entre una entitat financera -l’obligació de la qual és indemnitzar en cas que es donin certes eventualitats-, l’asseguradora, i qui transfereix el risc a la citada entitat, a canvi del pagament d’una prima o quantitat de diners determinada, l’assegurat.

A qui subscriu el contracte se n’anomena prenedor.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Tipus de clàusules del contracte

Els contractes d’assegurances tenen dos tipus de dades, clàusules o estipulacions. El que en dret s’anomenen clàusules que delimiten el risc (CD), també denominades clàusules delimitatives (CD), i les clàusules que limiten els drets de l’assegurat (CL), també anomenades clàusules limitatives (CL).

Clàusules delimitatives (CD)

Aquestes clàusules són les que defineixen, limiten i concreten allò que s’assegura. Aquestes clàusules són les que indiquen el nom de l’asseguradora, el del prenedor, el de l’assegurat, el NIF de tots, si es tracta d’una assegurança de cotxe, una moto, un habitatge, una assegurança de vida, d’empreses, de salut o del que sigui. Concreten el període de cobertura (data d’efecte i de venciment), la matrícula del vehicle o el lloc on se situa el risc, les summes assegurades, els riscos coberts, el preu de l’assegurança, qui serà el beneficiari del segur, les franquícies i una infinitat d’aspectes estrictament necessaris per concretar allò que s’assegura.

Serveixen per definir i concretar què és allò que s’assegura o quin és l’objecte de l’assegurança.

És obvi que no és el mateix una assegurança de cotxe, d’un habitatge o de salut; i a ningú se li acudeix intentar que li arreglin la porta del seu cotxe accidentat amb la seva pòlissa de salut. Doncs per això serveixen les clàusules delimitatives, perquè tots sapiguem que amb l’assegurança de salut no podem arreglar el nostre cotxe sinistrat.

Clàusules limitatives (CL)

Una vegada concretat i definit allò que s’assegura, aquestes clàusules limiten els drets de l’assegurat a percebre la indemnització. Exemples d’aquestes clàusules són:

  1. Queden coberts els danys per aigua si el seu origen és una canonada. Si el seu origen és una galleda d’aigua, un dipòsit, l’aigua de pluja o prové de qualsevol lloc que no sigui un tub, l’asseguradora no pagarà res.
  2. Queden coberts els danys pel vent, si aquest bufa a més d’entre 70 i 100 Km/h, depenent de l’asseguradora. Per sobre d’aquest barem, l’assegurança paga els danys. Per sota, l’assegurança no paga res.
  3. Queda cobert els danys per la pluja, sempre que la intensitat sigui superior a 40 litres per metre quadrat i hora. Si la intensitat de precipitació és inferior, no queda res cobert.
  4. Queda cobert els danys per impacte, si han estat provocats per un vehicle, un avió o un OVNI. Si l’impacte ha estat per qualsevol cosa diferent del descrit anteriorment, no es paga.
  5. Només es cobreix la responsabilitat civil si l’accident es produeix en un dimarts i 13, la temperatura ambient és inferior a 12ºC i a més juga el Barça-Madrid a les 21.00 hores.

I així fins a una infinitat de clàusules que van limitant els drets dels assegurats. Aquestes clàusules no serveixen per concretar què s’assegura o com és la finalitat d’aquesta assegurança, sinó que descriuen i concreten les situacions o riscos en els quals l’asseguradora es compromet a pagar la prestació.

La frontera entre un i un altre tipus de clàusules

Òbviament les CD (clàusules que delimiten el risc) són obligatòries i “van a missa”. Són les més importants i vinculen a totes les parts. Han concretat allò que s’assegura. En canvi les CL (clàusules que limiten els drets de l’assegurat) han d’estar específicament acceptades per escrit, ja que limiten els drets de l’usuari (assegurat, perjudicat o beneficiari) a ser indemnitzat sota unes determinades circumstàncies. Són les que comporten més embolics i confusions. Per això han de ser molt clares i destacades de manera molt especial.

Existeixen clàusules on hi ha dubtes de si es tracten de CD o CL. Això és molt important, ja que, com diu la Llei 50/80 de Contracte de l’Assegurança, les condicions generals i particulars es redactaran de forma clara i precisa. Es destacaran de manera especial les clàusules limitatives dels drets dels assegurats, que hauran de ser específicament acceptades per escrit.

Per això, si s’entén que les CL no compleixen amb el que diu la Llei, es considera que no són aplicables, i donat que el contracte d’assegurança és un contracte d’adhesió, el dubte afavoreix a l’assegurat, al perjudicat o al beneficiari en contra dels interessos de les companyies d’assegurances.

Els juristes (advocats, jutges, magistrats…) saben que les clàusules que limiten els drets de l’assegurat són les més conflictives, ja que obliguen a les assegurances a pagar les prestacions sota unes determinades circumstàncies. En molts casos, aquestes circumstàncies (que el vent sigui molt fort, que els danys elèctrics provinguin de sobretensions externes…) es presten a confusió, o no van ser informades a l’assegurat, o aquest, encara que les va signar, no sabia el que signava. Per això gairebé tots els desacords entre assegurats i asseguradores tenen el seu origen en aquest tipus de clàusules. Els perits són aquelles persones que han de determinar les causes i conseqüències del sinistre, valorar els danys i altres circumstàncies derivades del contracte d’assegurança (clàusules delimitatives i limitatives de drets) per a així establir una proposta d’indemnització. Per això els perits són un factor clau en la gestió del sinistre.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

La qualitat de les assegurances

La qualitat d’una assegurança té el seu origen en dos aspectes fonamentals. El primer està en la quantitat de clàusules que limiten els drets dels assegurats, de manera que una assegurança és millor per a l’assegurat com menys límits posa en la seva prestació, i pitjor com més límits i condicions introdueix en el seu contracte. El segon aspecte que determina la qualitat de les assegurances està en el compliment de les seves obligacions legals i contractuals vers els assegurats, perjudicats o beneficiaris, de manera que, a major compliment, major qualitat de l’assegurança, i, a major incompliment, es tracta d’una assegurança pitjor.

 

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *