calle noche engaños malos seguros luces oscuro

L’engany de les males assegurances: les ofertes motivades, les quitances i les renúncies en les indemnitzacions

Al mercat hi ha bones i males asseguradores. De la mateixa manera passa amb els metges, pèrits, operaris, polítics, jutges, tallers, etcètera. És la condició humana. Habitualment, les males asseguradores, que no les bones, volen estafar als assegurats o perjudicats en accidents per així obtenir un benefici, el qual no els pertany. En aquest post explicarem com ho fan per estafar i blindar l’estafa.

Què significa que una mala assegurança estafa a l’assegurat o perjudicat?

Quan parlem d’això ens referim a:

  1. Que la mala assegurança li lleva diners que legítimament pertanyen a l’usuari fent-li creure que alguna cosa falsa és verdadera.
  2. Que la mala assegurança condiciona a l’usuari el pagament d’una quantitat molt inferior a la que en dret li correspon, aprofitant-se de la urgent necessitat de cobrar la indemnització.
  3. Que la mala assegurança paga menys del que toca a l’usuari aprofitant-se de l’elevat cost dinerari, burocràtic i temporal que suposa plantejar una reclamació, i per tant la mala asseguradora sap per experiència que aquest no iniciarà la reclamació.

I és obvi que, si passen aquestes coses, és perquè la Llei no contempla les mesures coercitives suficients per evitar que tot això succeeixi.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

La transparència

Si un assegurat o perjudicat reclama a l’asseguradora uns danys sobre un objecte accidentat, per exemple unes ulleres graduades sinistrades, haurà d’aportar com a mínim una prova que acrediti que les ulleres estan trencades, com una fotografia o les mateixes ulleres trencades; una factura, pressupost o taxació, per acreditar el seu valor; i finalment, la versió dels fets exposant les circumstàncies de l’accident. I de la mateixa manera l’asseguradora, si paga menys del reclamat per les ulleres, haurà d’acreditar amb evidències objectives el perquè no paga el reclamat i oferta menys, o simplement, per què no liquida res. D’aquesta manera, tant l’usuari com l’assegurador sabran de manera objectiva quina és la postura de cada part, i l’usuari sabrà el perquè li paguen menys del que pretenia. A això se li diu transparència recíproca. I així és com estableix la Llei que cal fer les coses.

Per tant les asseguradores tenen el dret de demanar als usuaris que reclamen, i aquests tenen l’obligació, d’acreditar les circumstàncies i conseqüències de l’accident juntament amb la valoració dels danys. Però de manera inversa, les asseguradores l’obligació, i els usuaris en tenen el dret, d’acreditar i justificar de manera motivada i objectiva la resolució de l’accident i d’on s’obté la proposta d’indemnització si aquesta és inferior a les pretensions de l’usuari. I si el pagament de la prestació és el mateix que el reclamat, també hauran d’acreditar-ho. I la pregunta és: Per què no ho fan? La resposta és molt senzilla.

Les males asseguradores no volen deixar rastre de les seves irregularitats. No volen donar les proves pericials o altres elements a l’usuari perquè aquest s’assessori amb algun entès i descobreixin l’embolic. Com menys informació tingui l’usuari millor. D’aquesta manera, en cas que l’usuari vulgui presentar una demanda judicial contra l’asseguradora per reclamar el que en dret li correspon, no tindrà la prova objectiva per demostrar al jutge com és el fet concret de desacord, i d’aquesta manera, l’usuari ho té malament. Les asseguradores dolentes ho fan per protegir-se. Per aquesta raó la Llei obliga a la transparència per a totes les parts, tant per part de l’usuari, com per part de l’assegurador. És una exigència mútua dels usuaris cap als asseguradors i al revés. No val una simple carta generalista que digui que “una vegada estudiat el cas s’ha determinat resoldre d’aquesta manera concreta”. Cal aprofundir fins al més mínim detall i acreditar-ho tot.

Què són les quitances, les renúncies i les ofertes motivades o acreditades?

A més, les males asseguradores utilitzen malament una sèrie d’instruments per blindar les seves irregularitats.

La quitança, que és un document on l’usuari i l’asseguradora acorden saldar o rematar un compte pendent derivat d’un accident, on se certifica que es dóna constància que estan ajustades al sinistre, i per tant, queda satisfet l’abast que resulta d’elles.

La renúncia, que és un altre document que pot estar inclòs en la quitança, on l’usuari fa un desistiment “voluntari”, dimissió o apartament de part d’una indemnització que podria tenir.

L’oferta motivada, que són un conjunt de documents que acrediten i justifiquen amb evidències objectives i explícites una quantitat monetària o en espècies oferida a l’usuari, que serveix per saldar els danys i perjudicis als quals l’usuari té dret, i on s’expliquen les raons o motius que s’han tingut en compte per realitzar aquesta oferta concreta. És a dir, s’explica i s’acredita objectivament d’on surten els imports de l’oferta d’indemnització realitzada.

Aquests instruments són útils quan s’utilitzen bé, però perversos quan s’utilitzen per dolentes asseguradores l’objecte de les quals és blindar i posar esculls a l’usuari perquè, si s’adona de l’estafa o ha agafat “aire” amb la insuficient indemnització rebuda, pugui reclamar allò que justament era seu.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Conclusió

Si estàs davant una injustícia, mai has de signar res ni fiar-te, ja que no sabràs si estàs davant d’una mala asseguradora estafadora o davant una bona asseguradora honesta. La publicitat és enganyosa i en moltes ocasions les asseguradores que més es vanaglorien de donar-te tranquil·litat i cobrir-ho tot són autèntics llops amb pell de xai.

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *