assegurança modificar lleu edifici asseguradora

Quines normes haurien de modificar-se perquè les males asseguradores es comportessin com les bones?

Hi ha molta gent que es queixa que les males asseguradores, que no les bones, es dediquen a estafar a la gent de manera massiva i desenfrenada. I alguns ens pregunten: Què hauria de fer-se perquè les dolentes es comportessin com les bones?

Qui té la solució i pot resoldre això és la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions (DGSFP), ja que és el Regulador i Supervisor del mercat. I què hauria de fer per a resoldre-ho?

Modificació del punt 5 de l’article 196 de la llei 20/2015

D’aquest article que resa com a infracció per part de l’asseguradora “L’incompliment per l’entitat asseguradora de les normes imperatives de la legislació específica sobre contracte d’assegurança”, hauria de quedar-se fins aquí. I per tant hauria d’eliminar-se el període de gràcia que es brinda a la mala asseguradora a rectificar la seva infracció a la condició, posat només es pot sancionar a l’asseguradora, “si no atengués en el termini d’un mes el requeriment que a aquest efecte li formuli la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions quan entengués fundades les queixes i reclamacions plantejades en el procediment de protecció administrativa dels clients de serveis financers.”

RECLAMAR INDEMNITZACIÓ

Actualment aquest segon paràgraf dóna l’oportunitat a l’infractor (la mala asseguradora) a poder rectificar després que l’assegurador s’hagi saltat la Llei i l’usuari hagi hagut de realitzar una reclamació al SAC o al Defensor de l’Assegurat. Després, l’usuari, haurà d’haver hagut d’esperar un mes com a mínim perquè li contestin. Després l’usuari haurà de posar una segona reclamació o queixa a la DGSFP i, anant tot bé i al cap de més d’1 any, l’asseguradora remeti a la DGSFP la seva rectificació a requeriment del Supervisor. I només si l’asseguradora no compleix, la DGSFP podrà sancionar-la, que pot quedar-se amb una simple amonestació. Aquest procediment no fa més que penalitzar a l’usuari i beneficiar a les asseguradores dolentes, ja que només corregiran la seva actuació davant aquells usuaris que hagin tingut més paciència que un Sant. De la resta d’usuaris que hagin desistit esgotats, la mala asseguradora s’haurà quedat els seus diners enriquint-se il·legítimament a costa del ciutadà.

Si la DGSFP sancionés automàticament a l’infractor com ens succeeix a tots quan superem el límit de velocitat per una carretera per posar un exemple, “un altre gall cantaria”. O és que el policia que ens “atrapa” amb excés de velocitat ens dóna un mes de gràcia per a rectificar la nostra conducta i donat el cas que no rectifiquem només ens amonesta verbalment? Algú creu que aquest sistema seria efectiu i reduiria l’excés de velocitat?

Modificació de l’article 200 de la llei 20/2015

Aquest article diu que per cada infracció considerada “lleu” l’asseguradora podrà rebre una “multa” que va des de l'”amonestació privada” fins a 60.000 €. La sanció hauria de ser de 60.000 € fixa. D’aquesta manera les males asseguradores corregirien la seva actitud. És obvi que les bones asseguradores no han de preocupar-se de res, ja que, com compleixen amb les seves obligacions, mai serien sancionades. Per a una asseguradora dolenta, algú creu que una “amonestació privada” li dol? No siguem càndids.

RECLAMAR INDEMNITZACIÓ

Modificació de l’article 20 de la llei 50/1980 per interessos de demora

Quan es va publicar aquesta Llei l’article resava que, “Si en el termini de tres mesos des de la producció del sinistre l’assegurador no hagués realitzat la reparació del mal o indemnitzat el seu import en metàl·lic per causa no justificada o que li anés imputable, la indemnització s’incrementarà en un 20 per 100 anual”. L’any 1995 es va modificar aquest article per a afavorir a les males asseguradores, es van baixar els interessos i així afavorir-les. Avui dia els interessos de demora estan al tipus d’interès legal més un 50%, que resulta un 4,5% els dos primers anys. La veritat és que el text no hauria d’haver-se canviat mai, ja que seria un incentiu per a l’assegurador pagar el que toca quan toca.

Incorporar l’obligació de l’oferta motivada en l’article 18 de la llei 50/1980

En l’actualitat, tant si es tracta d’assegurances de danys com de RC, les asseguradores no tenen per què justificar la seva oferta econòmica a l’usuari.

Si resulta que el perjudicat o l’assegurat han de justificar i acreditar la seva reclamació a l’assegurador, tal com diu la Llei 50/1980, doncs hauria de ser obvi que l’assegurador hagués de tenir la mateixa obligació de justificar, motivar i acreditar la seva oferta a l’usuari. No és una cosa normal? Els dos haurien d’estar obligats a justificar-ho tot a l’altra part. És un exercici de transparència i, per això la Llei 35/2015 en el seu article 7, obliga l’assegurador a realitzar aquesta oferta motivada al perjudicat. Per què no es modifica l’article 18 de la Llei 50/1980 incorporant, juntament amb el pagament, l’obligació de motivar l’oferta? Amb aquesta obligació es resoldrien molts dubtes i els usuaris sabríem el perquè de moltes resolucions de l’asseguradora que avui dia no s’entenen. L’article 18 de la Llei 50/1980 hauria d’incorporar l’obligatorietat de l’oferta motivada tal com resa l’article 7 de la Llei 35/2015.

RECLAMAR INDEMNITZACIÓ

Regulació i supervisió de l’activitat pericial

Que qualsevol persona que compleixi amb uns requisits mínims pugui desenvolupar l’activitat de perit no és un inconvenient. El problema està a erradicar als perits esbiaixats, parcials i que falten a la veritat, tant de la banda dels assegurats com de les asseguradores. L’única manera que existeix per a erradicar aquest gravíssim problema és regular i supervisar la seva activitat a manera de sancionar de manera exemplar amb multes elevadíssimes i inhabilitacions per a exercici de la professió a aquells perits que no actuïn d’acord als preceptes de les Lleis i normes en matèria d’assegurances, actuant amb el degut rigor, honestedat i professionalitat que es requereix per a l’exercici de la seva professió.

Si no és així, sempre hi haurà un grup elevat de perits corruptes que continuaran actuant sota les instruccions de les males asseguradores per a ajudar-les a estafar a l’usuari, i de perits d’assegurat que intentaran enriquir al seu client de manera il·lícita.

Si a la vista d’una reclamació o oferta motivada de l’asseguradora es veiés que un informe pericial és un autèntic disbarat, hauria de poder-se denunciar i l’ens supervisor actuar de manera contundent contra aquest professional.

Modificació del tràmit pericial de l’article 38 de la llei 50/1980

El tràmit pericial és un procés llarg, car, enutjós i ineficient. Si el perit fos rigorós, professional, honest i imparcial mai es necessitaria més d’un perit. Tant si ho contracta una com l’altra part es resoldria tot correctament.

La no resolució dels temes tractats en els punts anteriors fa que hagi d’existir el tràmit pericial, que continua sent un desastre i que dilata i encareix el tema de la resolució del sinistre, i acaba desesperant a l’assegurat.

RECLAMAR INDEMNITZACIÓ

Però l’altre problema sorgeix amb el tercer perit quan no hi ha acord entre els dos perits, ja que cap part, ni l’asseguradora ni l’assegurat, es fien dels perits proposats com a tercers. Això succeeix perquè cadascun creu que el perit proposat per l’altra part serà tan poc professional com el que van contractar. I és clar, es va a la designació judicial i/o notarial que és una autèntica loteria, ja que poden resultar uns perits que, per norma general, són un autèntic desastre. I el que té de bo el tema és que, una vegada s’arriba a una majoria per una part o l’altra amb el tercer perit, no hi ha qui impugni això encara que l’acord sigui una autèntica barbaritat.

El procediment pericial hauria de derogar-se i procedir cadascun amb el seu perit i, si no existeix acord, procedir a una reclamació judicial normal i corrent.

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *