casas hogar familia seguro responsabilidad civil familiar

La Responsabilitat Civil Familiar. Quan danyem a uns altres “sense voler”.

L’altre dia una ràfega de vent va arrencar el tendal de la balconada de la meva casa, situada en la sisena planta d’un edifici d’habitatges. Va caure damunt d’un cotxe que va perdre la visibilitat, va abordar la vorera i es va encastar contra una terrassa d’un bar ple de gent. Els danys van ser que va arrencar un tros de la façana de la comunitat, el tendal, el cotxe abonyegat, diverses persones ferides i el mobiliari del bar. Una desgràcia!

La sorpresa va ser majúscula quan vaig donar el part a la meva assegurança de la llar i em van dir que no entrava res. Ni els danys al tendal ni els causats a tercers, ja que la meva assegurança de la llar no tenia el “continent”, i com el tendal era considerat “continent”, no entrava ni el tendal ni els danys a tercers causats per aquest. Però com podien condicionar la garantia de responsabilitat civil pel que fa als perjudicats al fet que tingués el “continent” assegurat? Resulta que la meva responsabilitat civil causada per elements de continent (tendal, teules, baranes,…) quedava coberta a condició que tingués aquesta partida assegurada; i de manera anàloga, la meva responsabilitat civil ocasionada per elements de contingut (una taula, una bicicleta o el meu fill) quedava emparada a condició que tingués el contingut assegurat. Una injustícia i una incongruència!

Resulta que l’asseguradora, en comptes de cobrir la meva responsabilitat civil com a persona física dins de l’àmbit de la meva vida privada en el sentit més ampli, el contracte limitava la meva responsabilitat condicionant-la a segons quines partides de “danys propis” tenia assegurades. Una condició del tot arbitrària. Assegurar béns propis és una cosa i no té res a veure enfront dels danys que el meu patrimoni, la meva família o jo mateix pugui causar a tercers. Són dues coses diferents i volen que les persones vegem això com a excuses, per deixar de pagar i restringir els nostres drets!

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Una altra cosa molt diferent és que hi hagi riscos la responsabilitat civil dels quals hagi d’assegurar-se a part, com és el cas de l’assegurança obligatòria de l’automòbil, l’assegurança del caçador, responsabilitats derivades d’activitats professionals o mercantils, etcètera, el risc del qual varia molt en funció del tipus d’activitat desenvolupada. Però limitar la cobertura responsabilitat civil familiar, on totes les persones fem més o menys el mateix, al fet que un tingui contractat o no una partida que garanteix els meus propis béns, ho vaig trobar totalment fora de lloc.

Donat el cas que contracti una pòlissa de responsabilitat civil general de la meva família, l’assegurador no em condicionarà al fet que asseguri els meus béns perquè aquest tipus d’assegurança serveix per al que serveix, per cobrir la meva responsabilitat civil. I justament les “pòlisses paquet”, comunament anomenades “multirisc” són això, un contracte que aglutina un conjunt de pòlisses que antany es feien per separat, com serien les pòlisses d’incendi, de robatori, de responsabilitat civil, etcètera, i les van decidir van agrupar en una sola perquè fos més senzill i simplificat per a la gent. Però sembla que com estem en l’època del postureig, les assegurances cobreixen cada vegada més coses quan realment anem per enrere, on cada vegada ho compliquen més i limiten més els drets de l’assegurat cobrint molt menys.

El resum és que, com el tendal era meu, tots els afectats pel sinistre em reclamaven els danys i perjudicis. Havia de pagar de la meva butxaca a les víctimes, al cotxe, la comunitat per arrencar un tros de façana i el veí que té el bar per destrossar-li les taules de la terrassa. L’assegurança de la comunitat també declinava l’assumpte, ja que el tendal no era un element d’origen de la comunitat quan es va construir i per tant tampoc cobria res. En definitiva: que havia de ser jo qui pagués tot el sinistre havent pagat dues assegurances. Escandalós!

Davant l’embolic tremebund i la desesperació, vaig contractar a claimcenter perquè s’ocupessin del cas. I sense saber molt bé com ho van fer, ja que m’ho van explicar però era una mica complicat, al final, i després d’anar a judici, van aconseguir que fossin les dues assegurances les que acabessin repartint-se el pagament de les indemnitzacions als afectats, i per a sorpresa meva, fins i tot la comunitat va acabar pagant-me el tendal. Va ser una sort i un autèntic alleujament trobar-los. Però, com ha de fer-se per cobrir la responsabilitat civil familiar?

La responsabilitat civil

El significat de la responsabilitat civil emana de les obligacions que neixen de la culpa o negligència de les persones, i vénen recollides en els articles 1902 al 1910 del Codi Civil.

Bàsicament ve a significar que, aquell que causa un dany a un altre sense intencionalitat de fer-ho, encara que sigui a causa d’una actuació negligent, estarà obligat a reparar aquest dany. I aquest principi no queda limitat als danys que fem com a individus dins de la nostra vida quotidiana o professional, sinó que a més s’estén a aquells danys que es derivin dels nostres bens (ruïna d’habitatges, arbres caiguts, vehicles que atropellen…), animals que posseïm (gossos que mosseguen o cavalls que propinen coces), membres de la nostra unitat familiar (fills que atropellen transeünts, avis que els cauen tests de la balconada…) o fins i tot treballadors que tinguem en les nostres empreses.

Per tant, quan fem mal a algú “sense voler” o sense cap intencionalitat de fer-ho, estem obligats a reparar el dany perquè és culpa nostra.

La diferència amb la responsabilitat penal

Però, a diferència de la responsabilitat civil, la responsabilitat penal, que ve recollida en el Codi Penal, regula aquells danys o responsabilitats que les persones fem quan hi ha intencionalitat, dolo i mala fe.

Si resulta que d’un cop de colze li trenquem el nas a algú “sense voler”, haurem de pagar-li el nas (operacions quirúrgiques, medicaments…) més els dies de baixa i un llarg etcètera, fins a la total recuperació de la víctima per ser els responsables d’aquest dany. Aquesta acció, el cop de colze, quedarà limitada a reparar el dany descrit, per tractar-se d’una responsabilitat civil. Però si resulta que aquest mateix cop de colze el fem de manera intencionada i amb mala fe, perquè ens hem enfadat amb la víctima, a més de tot l’anterior ens sancionaran amb multes econòmiques o fins i tot amb privació de llibertat, anant a la presó, ja que la mala fe i la intencionalitat fan que l’assumpte tracti d’una responsabilitat penal. Per tant, en tots dos casos el resultat seria el mateix, un nas trencat, però la diferència entre la responsabilitat civil i la penal és la intencionalitat i la mala fe.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Què cobreixen les asseguradores en la responsabilitat civil?
Quines situacions haurien de garantir?

Per regla general, les pòlisses de responsabilitat civil haurien de cobrir o pagar, fins al límit de diners que tinguem contractat, tots aquells danys que causem a persones que no siguem nosaltres. Per tant quedarien coberts, a manera enunciativa i no limitativa, ja que existeixen infinitat de casos i allargaríem aquest post com la Wikipedia sencera, les següents situacions:

 

Si convido a algú a casa i l’intoxico amb una maionesa en mal estat. Si cau un test sobre un cotxe que no sigui el meu. Si atropellament a algú amb la moto. Si el meu gos mossega a algú. Si un arbre del meu jardí cau sobre l’habitatge del veí. Si tinc una fuita d’aigua i afecta el veí de baix. Si essent arquitecte m’equivoco i cau l’edifici per estar mal dissenyat. I així un llarguíssim etcètera d’escenaris diferents.

Quines situacions garanteixen? La segmentació de la responsabilitat

Com els danys i perjudicis que puguem ocasionar a altres persones, derivats dels nostres actes o altres situacions de les quals siguem civilment responsables és amplíssim, les asseguradores, i la mateixa Llei, els segmenten i delimiten en dos grans grups. Les responsabilitats civils que per Llei és obligatori tenir un segur específic per a aquest tipus d’activitat i les que no és obligatori tenir-lo.

És per tots conegut que la caça o els vehicles de motor, per Llei, han de tenir una assegurança obligatòria a part, que cobreixi la responsabilitat civil. No serveix un de responsabilitat civil general que ho cobreixi tot. Així, les asseguradores “fabriquen” assegurances que només cobreixen la responsabilitat civil de quan condueixes un vehicle, un altre per a la teva vida familiar, un altre per a quan desenvolupem l’activitat de metge, enginyer, paleta…, un altre para quan una empresa fabrica petards i així una infinitat de pòlisses que van cobrint “petites parcel·les” del gran món que significa la responsabilitat civil. I això ho fan a força de clàusules delimitatives i clàusules que limiten els drets de l’assegurat.

Per tant cal estar molt alerta amb aquestes clàusules de les quals ja vam parlar i saber què cobreix l’assegurança, ja que una cosa és que nosaltres siguem civilment responsables d’alguna cosa i una altra molt diferent és que l’asseguradora sufragui aquest tipus de responsabilitat.

Què estan obligades a pagar?

Davant aquestes situacions, l’assegurança o garantia de responsabilitat civil ha de pagar-ho tot. I quan diem tot és tot. Per tant han de pagar:

  • Els danys materials directes sobre vehicles o coses, o sigui, el cotxe abonyegat pel tendal.
  • Els danys materials indirectes i pèrdues sobre vehicles o coses, o sigui, encara que el tendal no hagi caigut sobre la gent ni el bar, les destrosses que el cotxe va fer quan es va encastar contra el bar per la falta de visibilitat.
  • Les lesions dels perjudicats directes i indirectes, o sigui, tots els conceptes i despeses que detallem en un altre tema sobre les lesions.
  • Les interrupcions d’activitat, o sigui, tota minoració d’ingressos monetaris que hagi causat als perjudicats, siguin persones físiques o jurídiques, per raó d’aquest sinistre. En el nostre cas, la pèrdua d’ingressos soferta pel bar pels dies que haurà de romandre tancat, més les pèrdues d’ingressos de cada persona lesionada per no poder treballar per estar de baixa o que vegin reduït el seu salari per aquesta raó.
  • Les inhabitabilitats, o sigui, haver de llogar habitatges o locals alternatius mentre duren les obres o treballs de reparació del bé sinistrat.
  • Els perjudicis, com podrien ser el que els meus clients es busquin altres alternatives i es quedin amb elles pel motiu de no haver-los pogut servir quan tocava.
  • Altres despeses reclamables com poden ser llogar un vehicle de substitució per tenir el meu arreglant-se, serveis de taxi o serveis de seguretat perquè vigilin el local del perjudicat mentre duren les reformes.
  • Despeses de gestió del sinistre, entenent per això que l’afectat no té per què ocupar-se de realitzar la gestió del sinistre i contracta a claimcenter perquè s’ocupi d’això.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

I, amb el perjudicat què passa?

Per a qualsevol assegurança de responsabilitat civil sigui professional, de la llar, d’activitat, de SOA o del tipus que sigui, l’article 76 de la Llei 50/80 de Contracte d’Assegurança diu tres coses molt importants:

  1. La primera és que, en tots els casos, el perjudicat té acció directa contra l’assegurador, que significa que pot reclamar directament a l’asseguradora de responsabilitat civil sense que aquesta pugui oposar-se. Tot això si la responsabilitat del seu assegurat respecte a l’accident estigui acreditada, és clar.
  2. L’acció o reclamació directa és immune a les excepcions que puguin correspondre a l’assegurador contra l’assegurat. Això vol dir que, d’existir alguna clàusula limitativa de drets de l’assegurat que exclogui aquest fet, l’assegurança mai la pot utilitzar contra el perjudicat per no pagar-li el sinistre. Per tant l’asseguradora haurà de pagar sempre al perjudicat i reclamar al seu propi client una vegada liquidat el sinistre.
  3. L’assegurat té l’obligació de facilitar sempre al perjudicat les dades de l’assegurança perquè aquest pugui reclamar-li tots els conceptes per raó dels danys, perjudicis i pèrdues causats pel sinistre.
La col·laboració de l’assegurat

En un assumpte de responsabilitat civil, la col·laboració de l’assegurat és molt important perquè el perjudicat pugui cobrar la indemnització que li toca. Hem de ser persones honestes, transparents i solidàries, i si hem fet mal a algú hem de reconèixer-ho, i d’existir una assegurança que cobreixi això, facilitar les seves dades al perjudicat perquè aquest afectat pugui rescabalar-se del dany i els perjudicis causats. No podem actuar amb deslleialtat i menys quan no voldríem que, en cas que nosaltres ens trobéssim en la situació del damnificat, es desentengués de l’assumpte i negués la veritat en contra dels nostres interessos.

 

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *