Entrades

reparacions vehicle taller assegurança pintura reparar pèrit

Com evitar sorpreses i nyaps amb les reparacions del teu vehicle?

Saps el perquè a tot el món les empreses o la mateixa administració contracten a inspectors i/o controladors? La resposta és perquè hi ha moltíssima gent que no fa el que deu. Que intenta estafar a l’altre. Si tots féssim el que hauríem de fer no farien falta els controladors i/o inspectors, però, si existeixen, és per això.

Llegir més
problema pèrits assegurances treballar persona

El problema dels pèrits d’assegurances? La diferència amb l’advocat.

Hi ha molts pèrits que es queixen que cada vegada tenen menys treball. Les asseguradores, les grans contractistes de pèrits, prescindeixen dels seus serveis. Opten per acudir a altres vies. Realment els pèrits els aporten valor?

Llegir més
assegurança modificar lleu edifici asseguradora

Quines normes haurien de modificar-se perquè les males asseguradores es comportessin com les bones?

Hi ha molta gent que es queixa que les males asseguradores, que no les bones, es dediquen a estafar a la gent de manera massiva i desenfrenada. I alguns ens pregunten: Què hauria de fer-se perquè les dolentes es comportessin com les bones?

Llegir més

cotxe sinistre total valoració asseguradora

Per què la meva assegurança em paga tan poc pel meu cotxe sinistre total?

Tal com comentem en un altre post, la clau està a saber d’on obté el perit, o la mateixa asseguradora, la valoració del vehicle i perquè l’asseguradora paga poc cotxe sinistre total.

Llegir més

Què fer quan no hi ha acord d’indemnització amb la teva asseguradora? Fuig de l’article 38 de la LCS

Què diu la norma quan no hi ha acord entre la resolució adoptada per l’asseguradora i les teves pretensions com a prenedor o assegurat? Què passa quan no estàs d’acord amb l’oferta econòmica que la teva asseguradora fa del teu sinistre de cotxe, el teu incendi en la teva empresa, els danys per inundació a la teva casa, la resolució de l’assegurança d’accidents, etcètera? Això està regulat per l’article 38 de la LCS, que pots consultar aquí.

Existeixen dues situacions quan pateixes un accident i hi ha una assegurança que t’ha de pagar la prestació
  1. Que sigui la teva asseguradora de danys la que hagi de pagar-te (vehicles amb danys propis, llar, empresa, vida, accidents, etcètera)
  2. Que sigui l’assegurança que cobreix la responsabilitat civil o patrimonial d’un altre qui hagi de pagar-te (RC general, RC activitat, RC professional, responsabilitat patrimonial de l’administració, etcètera).
Què diu la llei?

L’article 38 de la LCS “sembla” que “intenti resoldre” amistosament la situació de desacord entre asseguradora i assegurat, però la realitat és que està fet per beneficiar a l’asseguradora. T’expliquem el perquè i les alternatives en aquest article que sembla “inofensiu”.

L’article, resumit, diu: quan l’assegurat hagi informat l’asseguradora de l’accident, les conseqüències i la valoració dels danys, i existeixi acord entre les parts, l’assegurador haurà de pagar la prestació convinguda entre els dos. Atenció que la indemnització no és una decisió unilateral de l’asseguradora, sinó un acord entre les parts: assegurat i asseguradora. Si no hi ha acord entre les parts, cadascuna haurà de contractar a un “pèrit d’assegurances” perquè siguin aquests els que es posin d’acord. Si no hi ha acord entre aquests, cosa que succeeix en la majoria d’ocasions, l’assegurat i l’asseguradora hauran de pagar a mitges un altre pèrit que generalment el designarà un jutge o notari. Entre els tres pèrits hauran de resoldre l’assumpte per majoria, i l’acord haurà de reflectir-se en un document. Aquesta acta reflectirà les causes del sinistre, la valoració dels danys, les altres circumstàncies que influeixin en la determinació de la indemnització, segons la naturalesa de l’assegurança que es tracti, i la proposta de l’import líquid de la indemnització.

On està el problema?
  1. Aquest procediment obliga a contractar a pèrits quan en la majoria d’ocasions es tracta de desacords en temes senzills i de poca quantia, i la contractació d’aquests professionals surt molt més car que la quantitat reclamada per l’assegurat. En molts casos el pèrit no és necessari. Les dolentes asseguradores ho saben perfectament i per això s’aprofiten de la situació a manera que, d’entrada, l’assegurat desistirà a aquest tràmit per ser antieconòmic.
  2. Si l’assegurat té la raó o la majoria d’aquesta davant una exclusió o oferta a la baixa d’una asseguradora, l’assegurat mai recuperarà els diners desemborsats dels pèrits. De fet, les asseguradores, per evitar que al seu client li surti gratis el procediment pericial, exclouen de la garantia de defensa jurídica i reclamació de danys pagar als pèrits quan la reclamació de l’assegurat va dirigida a elles mateixes. D’aquesta manera hi ha moltes més possibilitats que l’assegurat desisteixi, d’entrada, a la reclamació. La garantia de defensa jurídica i reclamació de danys no serveix per reclamar a la teva pròpia asseguradora. Serveix per reclamar a tots menys a la teva assegurança. D’aquesta manera les asseguradores “es vacunen” contra el seu propi client, encara que la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions hauria de pronunciar-se si aquesta clàusula, en pagar cosina l’assegurat, és abusiva.
  3. Com que l’activitat de pèrit d’assegurances no està regulada, és una autèntica conya. I de la mateixa manera que hi ha pèrits boníssims que són els utilitzats per les asseguradores i resta de gent que volen actuar de manera honesta i professional, existeixen multitud de pèrits impresentables, sigui per falta de coneixements o corruptes, que són els utilitzats per aquelles asseguradores o persones que volen estafar a l’altra part. Si existís una Llei que regulés i un organisme que sancionés severament les males actuacions dels pèrits dolents i els tragués de circulació, ens estalviaríem tots bastants problemes.
  4. La falta de transparència de moltes asseguradores és un altre dels problemes fonamentals en aquest assumpte. No hi hauria tants problemes si la llei obligués a l’asseguradora a obrar amb la mateixa transparència que se li exigeix a l’assegurat. L’assegurat ha de declarar i acreditar a l’assegurador les causes, les conseqüències i els danys per percebre la indemnització. Tal com comentem en el nostre post “la transparència de les asseguradores respecte a la resolució del sinistre“, per què les asseguradores no estan obligades a obrar amb la mateixa transparència amb el seu assegurat quan així se li exigeix a l’assegurat en sentit contrari? Per què no estan obligades a realitzar ofertes motivades i acreditades, i d’aquesta manera l’usuari sabria perfectament el perquè de la decisió de l’asseguradora? Per què no lliuren al seu assegurat l’informe pericial i resta de documentació acreditativa? Què han d’amagar? La resposta és molt senzilla: Si l’asseguradora estigués obligada a acreditar la seva oferta econòmica motivada amb els informes pericials i resta de documents acreditatius, l’assegurat tindria a les seves mans tot per quedar convençut o, per contra, reclamar allò que clarament veu que no està conforme a dret en cas d’haver-hi errors o aquesta hagués obrat malament. No faria falta l’article 38 de la LCS! Però la no obligació a realitzar ofertes motivades i l’article 38 permeten a l’asseguradora, i al seu pèrit, poder modificar i rectificar la seva postura sobre la base de la reclamació de l’assegurat, les circumstàncies i interessos que vagin sorgint depenent de com avanci el conflicte amb l’usuari. Podríem dir que l’article 38 permet una oportunitat d’or a l’asseguradora perquè pugui “muntar” estratègicament un relat perfecte depenent de com es vagin desenvolupant els esdeveniments. Si l’asseguradora tingués l’obligació de lliurar l’informe pericial a l’assegurat juntament amb tota la documentació, el pèrit no podria canviar de criteri ni utilitzar les tècniques fosques tan freqüents en la qual ens trobem els professionals als qui ens agrada fer les coses ben i no tenim res a amagar. Si fas el que deus no tens por a lliurar-li a l’altra part el que faci falta.
Com resoldre aquest assumpte?

Donat que el tràmit pericial de l’article 38 de la Llei 50/1980 perjudica l’assegurat, cal anar directament a demandar a l’asseguradora com si es tractés d’una reclamació civil. Buscar un perit només si és estrictament necessari i acreditar la demanda.

En la reclamació aportaràs totes les proves, inclosa la pericial si és necessària, on l’asseguradora contestarà amb el seu pericial, que, si és de les estafadores, farà canviar l’informe al seu pèrit en cas que vegi que aquest es va equivocar o va actuar amb falsedat manifesta. En cas que vegin que la seva defensa no s’aguanta per enlloc, et donaran la raó en el procés extrajudicial.

Si ja s’ha iniciat el tràmit pericial de l’article 38 de la LCS, intentar per tots els mitjans que els dos pèrits arribin a un acord o desacord tancat per escrit, sobretot de valoració de danys i causes. La qüestió és reflectir per escrit l’acord o desacord. Si no s’arriba a un acord amb l’aplicació de les circumstàncies derivades del contracte d’assegurança ni la proposta d’indemnització no passa res. Aquest últim extrem no és un tema tècnic sinó jurídic, i per tant, podràs donar el tema per tancat i traspassar-ho a la instància judicial mitjançant una demanda civil perquè el jutge resolgui el tema jurídicament. Pensa que la majoria de perits estafadors i pirates no voldran comprometre’s ni deixar res per escrit.

Com hauria de solucionar-se aquest problema que afecta a de milions de persones anualment?

Finalment comentar que per resoldre els desacords que tinguis amb la teva asseguradora seria tan senzill com derogar el tràmit pericial de l’article 38 i incloure l’obligatorietat de l’asseguradora al fet que realitzés una oferta motivada similar a la descrita en l’article 7 de la Llei 35/2015. Així de simple.

D’altra banda hauria de prohibir-se la limitació de drets de l’assegurat existent en la garantia de defensa jurídica i reclamació de danys del pagament de professionals quan l’usuari ha de reclamar a la seva pròpia asseguradora. De fet i si el contracte no està específicament signat per l’assegurat (article 3 LCS), l’assegurador no pot aplicar aquesta clàusula limitativa de drets de l’assegurat.

Aquesta és la solució pel que les asseguradores dolentes actuarien com les bones, o sigui, fent les coses bé a la primera.

actividad aseguradora empresa de seguros edificio

L’activitat asseguradora i la gestió de l’accident

Una cosa és l’activitat asseguradora, perfectament regulada i supervisada per la Direcció General d’Assegurances i Fons de Pensions, i l’altra ben diferent és la gestió de l’accident, activitat complementària però que no està regulada.

Llegir més

personas trabajando seguro paga gestiones extrajudiciales

L’assegurança de defensa jurídica i reclamació de danys paga les gestions extrajudicials i els pèrits?

Una de les qüestions que ens plantegen molts clients és si l’assegurança de defensa jurídica i reclamació de danys, a més dels honoraris dels advocats i procuradors també paguen els honoraris dels pèrits i dels gestors que s’ocupen de realitzar la reclamació amistosa, o també anomenada extrajudicial.

Llegir més

seguro accidentes personales venda brazo lesión

Assegurança d’accidents personals, quan em cobreix?

La Llei estableix que, perquè es consideri accident i l’assegurança d’accidents personals hagi de pagar la prestació, ha de produir-se una lesió corporal que derivi d’una causa violenta sobtada, externa i aliena a la intencionalitat de l’assegurat, que produeixi invalidesa temporal o permanent o la mort.

Llegir més

Per a què serveix una empresa de gestió de sinistres?

Quan els usuaris patim accidents i hem de cobrar la prestació de l’assegurança (sigui d’una pòlissa de la llar, del vehicle, de l’empresa, del comerç, etc), hem de cobrar de l’asseguradora del culpable que ens ha causat el dany. En aquest cas, ens poden succeir dues coses:

Llegir més