Què s’ha de valorar en els danys corporals o les persones lesionades en les assegurances?

Circulàvem tranquil·lament per una avinguda quan, de sobte, un despistat va saltar-se un STOP. Ens va col·lidir contra el costat del conductor i ens va produir danys corporals. En el cotxe anàvem tota la família: la meva mare de 76 anys, la meva esposa de 47 anys, els meus dos fills, de 10 i 14 anys, i jo, que tinc 50.

Desgraciadament la meva mare va morir per culpa de les lesions. La meva esposa va quedar paraplègica i jo he quedat coix d’un genoll. Per sort els meus fills es van recuperar perfectament al cap del temps. Va ser un autèntic calvari. Entre la recuperació, les asseguradores, els advocats i els pèrits vam quedar “marejats”. Suficient desgràcia vam tenir que a més semblava un “mercadeig”. La veritat és que alguna cosa així no t’interessa fins que no tens l’accident. Estàs totalment desorientat i cadascú diu la seva. Com funciona realment tot això?

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

L’assistència sanitària

Quan patim un accident ens atenen els serveis d’urgència, els bombers, ens traslladen en ambulància, helicòpter o el mitjà que sigui. Poden realitzar-nos intervencions quirúrgiques, cures, rehabilitació, medicar-nos, visites mèdiques, etcètera. Ens estan assistint perquè sanem totalment o, en cas de no ser possible a causa de la magnitud de les lesions, s’estabilitzin les nostres seqüeles. Que s’estabilitzin les seqüeles significa que, si hem perdut un membre, hem quedat coixos o sigui el que sigui l’impediment físic i/o psíquic, hem perdut aquesta part funcional que no es recuperarà mai.

Doncs, a TOTES les despeses incorregudes, des de l’accident fins a la total sanació o estabilització de les seqüeles de les persones, es denominen DESPESES D’ASSISTÈNCIA SANITÀRIA.

De totes aquestes despeses es fa càrrec l’asseguradora del vehicle “CULPABLE”. Però podria donar-se el cas on la culpabilitat del vehicle no quedés clara, i cap asseguradora volgués fer-se càrrec de les despeses d’assistència sanitària, fins que no es resolgués la responsabilitat de l’assumpte. Perquè els conflictes entre asseguradores no afectin les víctimes, deixant-les desateses, l’administració espanyola va regular un conveni per a les asseguradores, de manera que cada assegurança s’ocupi de pagar les despeses d’assistència sanitària dels ocupants del seu vehicle, i una vegada esclarits els fets i responsabilitats, les assegurances ja es recobraran les quantitats entre elles si cal. Així es protegeix a les víctimes, intentant no deixar-les desemparades per assumptes administratius entre les assegurances.

L’atenció sanitària a les víctimes d’accidents és un dret d’aquestes i una obligació de les assegurances. Les prestacions dels serveis sanitaris (rehabilitació, intervencions quirúrgiques, consultes mèdiques, prescripcions…) poden donar-se indistintament a qualsevol centre sanitari públic o privat. La víctima pot escollir lliurement el centre que consideri més oportú amb càrrec íntegre a l’assegurança.

Els centres sanitaris, públics o privats, poden tenir convenis de tarifes per facturació dels seus emoluments per la prestació de serveis amb les asseguradores.

Valoració dels danys corporals o seqüeles

L’amputació d’un membre (mà o cama), lesions medul·lars, politraumatismes, etcètera, són danys que produeixen restriccions o alteracions anatòmiques, funcionals o d’estètica, en les persones, després d’haver patit un accident, sigui de tràfic, laboral o durant la nostra vida quotidiana.

Al contrari dels danys materials, on gairebé sempre pot reparar-se o reposar-se el bé, en el dany corporal s’intenta compensar econòmicament la pèrdua de capacitat física, psíquica, estètica o sensorial de l’usuari, ja que la persona no sempre queda totalment sanejada com abans de l’accident.

Els perits mèdics es dediquen a avaluar les limitacions i seqüeles dels lesionats, una vegada aquestes han sanat o s’han estabilitzat, i així calculen les indemnitzacions corresponents sobre la base d’unes taules que figuren en la “Llei 35/2015 de reforma del sistema per a la valoració dels danys i perjudicis causats a les persones en accidents de circulació“, la qual s’utilitza com a referència, a més de valorar els afectats per accidents de circulació, la resta de persones que han sofert lesions corporals, tant si és per un accident laboral o com en la nostra vida quotidiana (que t’hagi caigut un test d’una balconada damunt de l’esquena).

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Segons la seqüela, els pèrits metges donen una puntuació de 0 a 100 punts, on cada punt equival a una quantitat de diners determinada. A manera enunciativa, i no limitativa, t’indiquem què valoren els perits en els casos d’accidents corporals:

  • La indemnització per lesions permanents o seqüeles
  • La indemnització per lesions temporals
  • Els danys morals i psicofísics.
  • La indemnització per mort.
  • Altres conceptes que s’hagin de tenir en compte quant a les circumstàncies pròpies de la víctima.
  • Els danys i perjudicis de circumstàncies econòmiques, incloent-hi les que afecten la capacitat de treball, pèrdua d’ingressos de la víctima o lucre cessant.
  • Les indemnitzacions a cònjuges, ascendents o descendents amb dependència de la víctima.
Les despeses

En els casos de lesionats, els pèrits també haurien de taxar, a preu real a manera que l’afectat no hagi d’afegir diners, les següents despeses “col·laterals”:

  • En cas de grans lesionats, s’hauran de valorar les reformes de l’adequació de l’habitatge del lesionat, entenent per això les despeses de rehabilitació domiciliària i relacionats amb la pèrdua d’autonomia personal.
  • Les despeses del funeral, trasllat, repatriació, enterrament de la víctima… si aquesta hagués mort. D’igual manera es procediria si fos un gran lesionat.
  • Despeses per assistència sanitària futura; pròtesi i ortesis preveient les seves substitucions futures per desgast.
  • Costos d’ajudes tècniques i de suport.
  • Despeses per adequació de vehicles.
  • Les despeses relacionades per la pèrdua d’autonomia personal.
  • Despeses d’ajudes de terceres persones.
  • Despeses que impliquin ocupar-se de menors per la impossibilitat de les lesions, així com les pèrdues de capacitat de les tasques de la llar.
  • Altres conceptes que s’hagin de tenir en compte pel que fa a les circumstàncies pròpies de la víctima.
  • Les despeses o honoraris del tramitador que gestioni tots aquests conceptes.

RECLAMAR LA MEVA INDEMNITZACIÓ

Els dies de baixa

Des de la data de l’accident fins a la total sanació o estabilització de les seqüeles de la víctima passa un temps. Per aquests dies de recuperació necessaris, els quals el lesionat està sense treballar, estudiar, o simplement, sense poder fer la seva vida quotidiana, ha de percebre una compensació econòmica per cada dia impeditiu.

Depenent de cada cas i sobre la base de les circumstàncies particulars de la víctima, els perits calculen l’import diari sobre la base d’uns criteris objectius perquè percebi la prestació en concepte de dies impeditius o dies de baixa.

Aquest import és independent al fet que la víctima cobri altres prestacions. Per tant, si una persona cobra la baixa laboral de la TGSS o d’una assegurança de pèrdues pecuniàries, l’asseguradora culpable de l’accident ha de pagar-li, a més, per cada dia de baixa.

Conclusió

Per realitzar una bona i justa valoració per un tema de víctimes d’accidents (tràfic, laboral, transeünt…) on hi hagi lesions i dies impeditius, és necessari acudir a algú que tingui una extensa experiència, coneixements i mitjans necessaris (tramitadores, perits i advocats), per poder avaluar tots els aspectes a tenir en compte per resoldre l’assumpte de manera satisfactòria, dins de la desgràcia que comporta haver patit el sinistre.

 

0 Respostes

Deixa un comentari

Vols unir-te a la conversa?
Participa!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *